Macaca sylvanus i el bosc de cedres

Introducció:

A la carretera N-8 de Fes a Marrakech(Marroc) passat Azrou podem trobar-hi un espectacular racó del Mig Atlas,una fabulosa representació del bosc de amb àrbres centenaris que fa 12000 anys ocupaba tot el nord d'Àfrica i actualment ha estat substituit quasi tot pel desert .tonivalls
A mà esquerra hi ha una explanada amb una desena de barraques i taules improvisades on els comerciants autòctons venen als turistes
artesania local,enormes minerals i fòssils(alguns autèntics i d'altres no tant) i maníssos per les mones del bosc;els cotxes aparquen de forma descontrolada al marge de la carretera per veure els micos,fins i tot hi ha nens que arriben a empaitar a les mones.
Els Macacs acostumen a beure en un neumàtic de tractor partit per la meitat.
La zona està molt abandonada, per arreu hi ha papers,plàstic i llaunes per falta de manteniment de conscienciació ciutadana.
L' intenció del projecte és protegir Macacca sylvanus (també anomenat magot,macac de berbería,macac de gibraltar,etc) a la zona del Mig Atlas mitjançant la creació d'una reserva natural.
Històricament la sobreexplotació ha desertitzat gran part de l'extensió que ocupava aquest bosc (el Líban n'és un bon exemple).
El cas de l'Atlas no és gaire diferent doncs la seva extensió es redueix any a any amb la consequent pèrdua de biodiversitat (ja els romans van conduir a l'extinció a l'elefant de l'Atlas i l'han seguit moltes altres espècies autòctones).
En alguns escrits es documenta que a Gibraltar es va importar l'espècie per la guarnició anglesa al 1740 amb la finalitat de caçar-los.
Per diversos motius ha sofert grans fluctuacions: es va passar de 130 macacs a l'any 1900 a 4 l'any 1943.tonivalls
Davant l' inminent extinció de l'espècie a Gibraltar es va decidir sens cap criteri cientific que el seu nombre en el Penó mai sería inferior a 24;fet que va conduïr a W.Churchill en una operació mediàtica a importar-ne 22 des del Marroc.
Actualment el macac de l'Atlas no es tracta d'una espècie en perill però si altament sensible per la desaparició gradual del seu hàbitat.
Al Nord d'Àfrica sel 's tracta com alimanyes pels prejudicis islàmics ja que al Corà sel's considera antics pecadors humans condemnats a ser animals;mentre que a Gibraltar són considerats una mascota i es passejen per parcs i terrats de cases on la gent els alimenta.tonivalls
Les últimas dècades el govern del Marroc ha mostrat certa sensibilitat mediambiental adherint-se a diversos convenis internacionals de protecció mediambiental, l'any 2001 es va llençar una crida al teixit d'associacions marroquines pel el manteniment de l'entorn i el desenvolupament sostenible.
La finalitat del projecte com ja hem mencionat és la protecció del macac de berbería i el seu hàbitat cambiant l'actual forma d'explotació turística per un turisme ecològic més sostenible i amb una gran potencialitat que pot aportar riquesa a la zona.
El principal problema per afrontar el projecte és la manca de material i que els ecosistemes marroquins són poc i mal estudiats.

Anàlisi de l'espècie.

Climatologia
Al Marroc trobem quatre grans cadenes muntanyoses:l' Anti Atlas, el mitjà i alt Atlas (amb el pic més alt del Marroc:el Toubkal amb 4.165m) i el Rif; com a conseqüència d'això existeixen regions climàtiques molt diferenciades que comporten paisatges molt diferents i una gran biodiversitat.tonivalls
A l' Atlas trobem un clima de tipus continental, al Sud i a l'Est del Marroc el clima és de tipus desèrtic mentre que en el nord del país és mediterrani.
A les zones muntanyenques de l' Atlas per sobre dels 2000 m el clima és d'alta muntanya i és habitual a l'hivern tenir temperatures de -15ºC. Les precipitacions de neu són abundants durant tot l'hivern,mentre que al Nord i al Sud el règim hídric és escàs. Els hiverns són llargs i freds, mentre que els estius són curts i moderats.
Pel que fa a la zona d'estudi el clima és continental. A Ifrane podem trobar unes temperatures mínimes mitjanes de 8.5ºC al gener i un màxim de 30.6ºC al juliol.
Hàbitat:
Els boscos de cedres són l'hàbitat de la mona de l'Atlas. A l'hemisferi nord es troben quatre espècies de cedres: el Cedrus libanii, Cedrus brevifolia, Cedrus deodara, Cedrus atlántica. El primer, com diu el nom, és originari del Líban.
A l'Atlas mitjà l'arbre dominant és el cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica), però hi ha zones mixtes amb coníferes com són alguns avets (Abies marocana i A. numidica) i arbres caducifolis com el roure africà (Quercus canariensis) o el roure reboll (Q. Pyrenaica). També podem trobar garrofers (Ceratonia syliqua) i festucs de l'Atlas (Pistacia vera). El sotabosc està format per algunes espècies arbustivas com la sabina turífera (Juniperus thurifera) o l'endèmic Genista osmariensis.
El cedre de l'Atlas pot fer fins a 40 m d'alçada i creix entre els 1000 i 2800 m d'altitud. Té una part piramidal que es trunca a la part superior de la copa,les seves pinyes són arrodonides i de fusta vermellosa i aromàtica;es desfan a la maduresa. És una espècie molt utilitzada en determinades zones com a arbre ornamental.
Pel que fa a la fauna hi ha unes 500 espècies de vertebrats de les quals un 6.3% són endèmiques. A part de les mones, cal destacar els senglars (Sus scrofa barbarus), els esquirols de Berbería, l'Astor fosc, Mustela (Mutela nivalis) , el cua-roja de Musier, el xot, l'àguila culebrera, el linx caracal (Felis caracal algerus), xacal (Canis aureus),el rat penat de Rozet ( (Elephatulus rozeti Duv.) i en dos punts de l'Atlas mitjà s'han observat hienes Macaca sylvanus:
La mona de Berberia és un primat del vell mon i la seva distribució actualment es troba reduïda a les muntanyes del Nord d'Àfrica(Marroc i N d' Argèlia) i al Penó de Gibraltar, al sud de la península Ibèrica. Viu en boscos secs d' altitut mitjana i alta (fins poc més de 2100 m sobre el nivell del mar),zones de mates i penyassegats. És l'ùnic primat, jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj ' 0 @ pM
m_ v0 I Jx> XR'lK em3`:9Ijmx: tOI;G _ t D sc
P v"F .e 3a part de l'home, que es pot trobar en llibertat a Europa i l'únic membre del gènere Macacca que viu fora de d'Àsia.
És un quadrúpede terrestre,arbori i d'hàbits diürns; fa entre 50 i 60 cm de longitud. No té cua o, com a mínim, es podria dir que té una cua vestigial. Pesa entre 11 i 17 Kg .tonivalls
El pèl és Bru-groguenc a l'igual que la cara. Els peus i les mans són rosats.
Hi ha un clar dimorfisme sexual:els mascles són més grans que les femelles i aquestes tenen una protussió perineal cíclic de color gris fosc i vermellós.
Tenen una bossa d'igual capacitat que l'estómac on emmagatzemen copiosament menjar.
La seva dieta és omnívora i constantment es mouen en busca de fruits,escorces,fulles tendres,arrels i invertebrats.tonivalls
Són actius i gregaris,es mouen en grups d'entre 10 i 30 individus en una estructura social matriarcal;dediquen molt temps a l'activitat social i a la neteja mútua .Dormen a l'arbre però no fan niu.
La gestació és de quatre a cinc mesos;les femelles pareixen una cría (excepcionalment dos).
Tenir cura de les cries és feina tant del mascle com de la femella. Aquest comportament és rar en els primats no humans. Maduren als 3 ò 4 anys d'edat i viuen fins a vint-i-dos anys.En els mascles el color del pèl és més intens a l'època d'aparellament per efecte de les hormones sexuals i en les femelles ovulants es desenvolupa una inflamació perineal.
Són molt sociables,es posen en contacte amb els humans i aprofiten pel seu benefici el malbaratament o sentimentalisme de l'home.


Problemàtica ,predadors,i epizooties:
Els principals predadors de M.silvanus són els xacals,les guineus i probablement les aus rapinyaires. L'home, sens dubte, és la seva principal amenaça .Per una banda amb la caça, les trampes i els enverinaments ja que freqüentment roben en els horts dels humans;i per l'altre banda , la més important, la destrucció massiva del seu hàbitat doncs s'ha observat que la seva desaparició va estretament lligada a la desaparició del bosc de cedres per la tal·la indiscriminada dels arbres per la seva fusta, a més a més per la pressió urbanística a la que està sotmesa la zona.
A l'any 2001 van posar aquesta espècie a la llista d'espècies en perill ja que de l'estimació d'individus a Àfrica (el 75 % està a l' Atlas) és de 23000 al 1980 i al 2001 s'estimen solament 12000 macacs de berbería.
Un altre problema és precisament que els turistes s'aturen a peu de carretera per donar-li's de menjar. Això fa que es produeixin atropellaments i distorsiona la seva conducta natural,produint en alguns cassos sobrepes,dificultant la seva activitat arborícola i produint accidents. tonivalls
Tots aquest factors condueixen a una constant regressió de l'espècie;no obstant,no és una espècie amenaçada, però si especialment vulnerable.
Amb les nevades de l'hivern hi ha escassetat de menjar,la seva dieta és pobre i sobreviuen amb indigeribles fulles de roure.
Les principals epizooties que afecten a la mona de Berberia són la tuberculosi,la ràbia, la disentería,la mellioidosi, l'herpesvirus, l'hepatitis A,l' enfermetat de Malburg i la verola simia entre d'altres.tonivalls
Totes aquestes malalties a part de ser letals per a aquests primats també es comporten com a zoonosi;és a dir,es transmeten als humans .En el cas de la malaltia de Malburg l'home solament es pot infectar amb el contacte de vísceres i sang.

Problemàtica històrica de l'hàbitat M.sylvanus:

Cal protegir-lo ja que es tracta de l'últim reducte d'un dels boscos de cedres més grans de l'antiguitat.
Actualment és un sistema feble per la sobreexplotació que ha sofert durant la història per part de l´home, doncs fa 5000 anys ja s'exportava la fusta de cedre.
A un gravat del temple de Karnak es poden veure presoners de guerra siris tallant cedres del Líban i en diferents documents egipcis de l'any 2500 ac es documenta per primera vegada l' escassetat de cedres per extreure'n l'oli que s'injectava durant la momificació;també es sap que el temple de salomón estava fet amb fusta de cedre.
Entre els s II i V ac. hi ha escassetat de cedre i ginebrer a Síria i Líban per a la construcció naval i urbana(Pons i Quètzel 1985,Skouri 1994)l'exportació naval dura fins el segle XIX .tonivalls
La tala va seguir per cartaginesos,romans,fenicis,etc.
A partir del segle XIX creix la dependència del bosc pel baix nivell de vida a les zones rurals;Els incendis,la urbanització,l'especulació del sòl, l' infraestructura turística,la contaminació i el sobrepasturatge i els incendis han agravat aquest desgast.
Segons la FAO l' utilització dels avets de l'Alt Atlas augmenta de forma insostenible.Per un altre banda,al Mig Atlas el sobrepasturatge és el principal problema perquè destrueix el sòl,exposa les arrels i augmenta l'erosió amb el vent i les pluges.
A Ifrane,al costat del bosc(o dins d'ell,és difícil de discernir) hi ha urbanitzacions de luxe,un campus d'alt stànding i pistas d'esquí on el propi Rei del Marroc hi té un xalet.
Tot això es tradueix en una regressió constant del bosc de cedres i per tant de les mones de Berbería.

Un bon reflex de la problemàtica és el següent article del diari L'Opinion:

"La desaparició anunciada del bosc de cedres de l'Atlas mitjà.
...El pastoreig intensiu podria conduir d'aquí a 10 anys a la desaparició del bosc de l'Atlas mitjà segons M.Michel Tarier,expert de l'institut de la ciència de Rabat durant l'entrevista al programa "Page magazine"a "Ràdio Médi 1" va assenyalar que inexorablement desapareix el sotabosc amb la destrucció de petits avets joves per que esdevinguin camps de pastura.
L'expert científic ha revelat que l'estat actual dels cedres de l'Atlas mitjà és "catastròfic"...de fet "cal pendre mesures per a preservar aquesta riquesa natural".
Als voltants d'Azrou i Ifrane encara hi havien perímetres de protecció,però després de dos anys amb la sequera totes les zones han estat abatudes i lliurades als animals,segons ell.
..El sòl,sec i polsegós es compacta i amb la pluja es converteix en fang,es fan basals i el trepitgen milers d'ovelles;aleshores esdevé hostil per a la vegetació.
Existeix la reforestació,però s'ha d'afrontar el problema de forma diferent,ja que no es pot incloure els petits arbres de 5 cm al mateix grup que els cedres de 4 ò 5 segles.
És necessari conservar el bosc de cedres i no buscar la reforestació com a sol·lució...cal apel·lar als qui poden decidir i als responsables de les aigües i els boscos per a salvar els boscos de cedres de l'Atlas mitjà.
Les propostes de M.Michel tarier constitueixen un seriós senyal d'alarma.
L'extinció del bosc de cedres és un autèntic desastre pel nostre país,ja que de fet hi ha un estret vincle entre el bosc de cedres (i els altres boscos) i els recursos hidrics i la regulació del cicle de l'aigua.Els boscos condicionen la quantitat i la qualitat de l'aigua dels embalsaments d'aigua i juguen un rol important en la protecció dels sols.
Els boscos són primordials per a la preservació dels recursos hídrics...des del punt de vista quantitatiu...el manteniment del nivell freàtic...
La muntanya marroquina ha de tenir el rang de garantia dels recursos hídrics nacionals.Si un admet que els boscos són el medi ideal i durable per a la protecció eficaç de l'aigua,de la infraestructura hídrica i agrícola;aleshores la protecció del bosc mereix més concienciació i mobilització al marroc.tonivalls
La posició de protecció dels boscos per suposat es té molt en compte a les nacions desenvolupades i la conciència del rol dels boscos en la supervivència colectiva...adoptant actituts estratègiques per la protecció activa dels recursos forestals.

Sensibilitat del govern,antecedents,i marc jurídic on acollir-nos per a la protecció de la zona:
El primer cas de protecció de fauna es fa davant la inminent desaparició del lleó de l'Atlas (Panthera leo berberisca)per l'esforç de la Casa Reial marroquina que l'any 1922 va reunir els darrers exemplars en una reserva per a preservar-los.
L'any 2001 es va llençar una crida al teixit d'associacions marroquines pel manteniment de l'entorn i el desenvolupament sostenible.
Un exemple és el discurs del ministre de medi ambient del país:
"El medi ambient és una de les majors preocupacions de la comunitat internacional i ha d'èsser un dels pilars dels processos de desenvolupament per a no perjudicar a les generacions futures .....El govern te la ferma intenció de protegir el medi ambient i èsser coherent amb les preocupacions de la comunitat internacional.
El medi ambient no és una moda ni exclusiva dels paisos industrialitzats ni es tracta d'un luxe inútil per als països en vies de desenvolupament.
És un nou concepte universal per a un desenvolupament durable,amb aquesta finalitat va aparèixer l'agenda 21 que s'ha traduit en accions tangibles ....El Marroc ha adoptat una nova estratègia més dinàmica que pren en compte les noves preocupacions internacionals ....promoure una cultura mediambiental.
El govern te la ferma voluntat de protegir el medi ambient amb una política general i un programa mediambiental pel que caldrà adaptar les tecnologies respectuoses amb el medi ambient com son les energies revovables ....Amb aquesta finalitat cal una coordinació eficient entre els diferents sectors implicats.
Disposem de les institucions i els programes adequats per portar a terme accions amb eficiàcia contra la degradació de l'entorn que és la conseqüència d'un cert nombre d'obstacles que frenen la seva aplicació,de fet la majoria de textes jurídics relatius al medi ambient han estat adoptades fa més de mig segle,no s'han anat actualitzant regularment i son incompletes mentre l'entorn es transforma de forma ràpida i contínua.
Amb el desig de remediar aquesta situació el departament de medi ambient ha elaborat una estratègia jurídica de protecció imprescindible per a la nova estratègia nacional sobre el desenvolupament sostenible.
Assegurar un entorn legislatiu ....conciliant els imperatius de preservació i desenvolupament socio-econòmic.tonivalls
Vetllar pel cumpliment dels convenis subscrits pel Marroc a nivell nacional i internacional".
Sr. Mohamed El Yazghi

Les finalitats de cooperació entre la secretaria d'estat i les ONG's són:
-Reforçar les capacitats de les associacions.
-Promoure la col·laboració entre les associacions,la població i els diferents actors mediambientals locals.
-Crear sinèrgies entre les diferents entitats.
-Realitzar els projectes de protecció de l'entorn i creixement sostenible amb la adequació a les necessitats de la població local.
L'any 2001 es creà la Fundació Mohamed VI(rei del Marroc) per a la protecció del mediambient.

Entre les directrius de la Fundació Mohamed VI figuren:
-Promoció de la protecció del medi ambient.
-Visió a llarg termini.
-Partenariat convencional amb intervenció pública i privada.
-Educació mediambiental sensibilitzant als ciutadans dels aventatges de la conscienciació i la importància del respecte pel medi ambient com a prioritat de S.A.R la princesa Lalla Hasna presidenta de la fundació. tonivalls
-Adquireix major rellevància a l' adhesionar-se l'any 2003 a la FEE(fundació europea per la educació mediambiental)organitza el Concurs fotogràfic per a joves reporters sobre el medi ambient i programa televisiu de sensibilització "Boundif".
-El projecte inclou la protecció permanent dels espais verds i el patrimoni.
-Rehabilitar el patrimoni de mes de 300 anys.

Elements constitutius de l'estratègia jurídica en qüestió:
-Revisió i actualització dels textes existents i eliminar els buits legals al respecte.
-cubrir els dominis prioritaris encara no coberts pel dret mediambiental.
-actuar en consonància amb els acords internacionals subscrits pel Marroc.
-Posada en marxa de mesures accessòries per a millorar l'eficàcia d'aplicació de les eines legislatives del reglament.

Llei de protecció de la fauna:
B.O nº546 del 10 abril 1923 p454: reglament de prohibició de destrucció de nius d'ocells.
B.O nº2587 5/1962 p708:declaració dels animals.
B.O nº2960bis 7/1969:llei de millora de la pastura on es crea un perímetre amb aquesta finalitat.
B.O nº2585 12/1980:Promulgació de la ratificació referent a la conservació d'espècies migratòries i fauna salvatge.
B.O nº3553 12/1980 p639:llei del comerç internacional de la fauna i flora amenaçada d'extinció i els seus anexes (Washington 1973).
El Reglamento MEDA es el instrumento principal de la cooperación económica y financiera de la asociación euro mediterránea. Permite a la Unión Europea (UE) aportar una ayuda financiera y técnica a los siguientes países del sur del Mediterráneo :
Reglamento (CE) n° 780/98 del Consejo, de 7 de abril de 1998 [Diario Oficial L 113 de 15.4.1998];
Reglamento (CE) nº 2698/2000 del Consejo, de 27 de noviembre de 2000 [Diario Oficial L 311 de 12.12.2000]

Aquest fou un dia un trebal d'una assignatura de master d'ingenyeria i gestió de recursos ambientals:

Toni Valls i
Aurelio Rodriguez